Ramon Espasa i Oliver

Thursday, December 15, 2005

Interrupció voluntaria embaraç i dignitat de la dona

Ley de interrupcion voluntaria del embarazo,en plazo predeterminado.

Es una vieja reivindicación del movimiento feminista y de los partidos de la izquierda (PSUC pionero) ya emblemàtica desde la Transicion.Repetidamente presentada en el Congreso de los Diputados han pasado veinicinco años y es todavía una esperanza. La Ley actual,de indicaciones o supuestos, aunque ha solucionado la demanda social existente mantiene a la mujer supeditada al examen por un tercero( médico,

juez) del cumplimiento de los repetidos supuestos. De hecho y a demanda de la interesada siempre se encuentra el supuesto que permite interrumpir un embarazo dándose así una doble hipocresía: la del supuesto esgrimido, y la no desdeñable circunstancia de tratarse de un acto lucrativo para quien lo practica. En cambio una ley de plazos reconoce la inalienable soberanía de la mujer para decidir sobre la continuidad de su embarazo dentro del plazo predeterminado. Debe notarse que el plazo no responde a ninguna relimitación sobre la viabilidad del feto. Se trata de una estimación científica ( y por lo tanto revisable) basada en el menor riesgo estadístico que representa interrumpir un embarazo en fechas tan tempranas respecto del riesgo (también estadístico) de un parto a término. De ahí la variabilidad de los plazos en la legislación internacional.Dentro del plazo la soberanía de la decisión debe radicar en la mujer sin ningún tipo de tutela ni de supuesto ni de precondición excepto la información mas exhaustiva.Puede decirse que la mujer, gracias a una ley de este tipo deviene plenamente mayor de edad. Una ley de plazos obligará mucho más que ahora a la sanidad pública pues deberá garantizar su estricto cumplimiento disponiendo medios humanos y materiales.
La ley de plazos resulta mas congruente con la Constitución laica de que nos dotamos, pues los supuestos vienen a recordar que las interrupciones de embarazo no son un derecho sino una graciosa excepción.Por ello mismo, la nueva Ley tendrá la enemiga de la Iglesia y de los conservadores , unidos bajo la rúbrica de que la vida es de Dios y no de los hombres, que no puede haber libre disposición ni del propio cuerpo ni de la propia dignidad.Tampoco la Ley inducirá mas interrupciones pues no es mas liberal que la vigente, sencillamente es plenamente respetuosa con la mujer. Ella es en definitiva la única persona capaz de decidir si quiere o no llevar adelante un embarazo si voluntaria y amorosamente quiere traer al mundo a una nueva persona. (en lo posible no utilitzar la expresión aborto: es munición barata para los adversarios en esta polémica)

R.E.26/03/04 PER.

1 Comments:

  • Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE



    Està ben clar: el PSOE ja ha desembarcat a la seu del PSC, per connivencia amb montilla i "sus muchachos" i el nucli maragallià, com a darrer bastió de defensa del PSC , davant el PSOE, però al PSOE, li pot sortir un rival potent, després de l´incompliment de l´estatut, si Maragall, no el deixen tornar a presentar i fa el salt i es presenta per ciutadans pel canvi, o sigui, històric, Maragall pensa en la refundació d´un nou PSC Català!
    Ho publiquen a un nou bloc confidencial :
    http://www.busot.blogspot.com/
    Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE
    Després de setmanes de pressió interna, finalment la crisi oberta entre el PSC i el PSOE ha començat a sortir a la llum, malgrat els intents dels mitjans pròxims a Nicaragua de minimitzar les diferències. La passivitat de la direcció de l'aparell socialista davant el flirteig escandalós entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas ha provocat un malestar molt profund dins el cercle més pròxim al president de la Generalitat, començant pel seu germà Ernest Maragall, el director d'Anàlisi i Prospectiva, Jaume Badia, la directora del gabinet presidencial, Marta Grabulosa, i el director de Comunicació de Presidència, Jordi Mercader.Aquest 'pinyol' maragallista està molt inquiet pel seu futur, atès que la seva continuïtat passa exclusivament per la retenció del poder mitjançant el pacte tripartit. Qualsevol hipotètica entesa entre CiU i el PSC per governar junts la Generalitat seria catastròfic per aquest sector de l'elitisme socialista, perquè la convivència amb els homes d'Artur Mas i David Madí dins els murs de Palau seria insostenible.Per això han reclamat a l'aparell socialista (els anomenats Montilla Boys) que plantin cara davant Ferraz i deixin clar que és únicament el PSC qui marca l'estratègia electoral i l'elecció de candidats.Davant la passivitat dels capitans en aquest afer, Maragall va advertir durant el cap de setmana que podria presentar-se a les properes eleccions mitjançant Ciutadans pel Canvi (CPC), convertit en un autèntic club de fans del president. De fet, CPC no s'ha dissolt mai, malgrat el compromís formal de fer-ho quan els socialistes arribessin a la presidència de la Generalitat.El PSC s'ha pres les amenaces de Maragall com una curiositat més del president, però el seu entorn no ho veu així. El malestar entre els dos sectors del PSC cada vegada és més profunt, i algunes veus dels capitans ja parlen obertament, a Nicaragua, de convertir el PSC en la Federació Catalana del PSOE.

    http://llibertats.blogspot.com

    By Blogger Moisès Rial Medina, at 7:39 PM  

Post a Comment

<< Home